Es coneix com a totalitarisme a aquells règims polítics on l’Estat posseeix el poder absolut i on la llibertat està clarament restringida. El règim dels Jemers Rojos a Cambodja, la U.R.S.S. d’Stalin o l’Alemanya nazi són exemples del totalitarisme, d’un règim basat en el terror i en el domini absolut de qui té el poder sobre la gent que es governada. Aquí analitzarem els casos de la Cambotja dels Jemers rojos i l’Alemanya nazi, comparant els dos tipus de règim, citant tant les seves semblances com les seves diferències.
El règim dels Jemers rojos va néixer a l’any 1975, després de guanyar una guerra civil i liderats per Pol Pot. Els Jemers Rojos eren d’ideologia maoista i pretenien fer realitat una utopia pròpia amb la qual volien crear un nou tipus d’ésser humà, de societat, allunya’t de la malícia de la ciutat i d’altres béns materials, treballant i vivint del camp. Aquesta voluntat de construir una nova societat es va dur a terme d’una forma encara més radical que la Mao Zedong va intentar fer a la República Popular de la Xina. Es va destruir tota cultura que tingués a veure amb el passat, es va intentar eliminar a totes aquelles persones cultes de la societat cambodjana, es van prohibir els mitjans de transport, de comunicació, es va obligar a la gent a evacuar les ciutats per anar a viure al camp, etc. En definitiva es van desenvolupar tota una sèrie de mesures que, al final, van requerir de violència per dur-les a terme. Però la cosa no va quedar només en això, es va eliminar totalment la propietat. La distinció entre la cosa pública i l’esfera privada va desaparèixer. L’Estat, o més bé els líders comunals, dominaven la vida diària e íntima de les persones, inclòs els casaments entre homes i dones, etc. Es van eliminar tots els drets fonamentals de les persones. No existia seguretat jurídica i es jutjava, si és que existia un veritable judici, a la gent a través d’acusacions indiscriminades que es feien els ciutadans entre ells: era un imperi de la por on en qualsevol moment et podien detenir acusant-te, si es que hi havia motiu, de coses que ni tan sols havies fet. També existien camps de concentració on eren tancats tots aquells que eren declarats com a enemics del règim. Evidentment tampoc hi havia llibertat religiosa (els musulmans i els budistes van ser fortament reprimits) ni d’opinió.
El règim nacionalsocialista alemany va néixer quan el partit nazi va guanyar les eleccions a la República de Weimar alemanya l’any 1933. A diferència de com van fer els Jemers Rojos en tot el tema d’eliminar la propietat privada, la intimitat, els nazis la van “ocupar”. Que vol dir que la van “ocupar”? Doncs que van utilitzar la maquinària estatal per estar presents en tots els aspectes de la vida quotidiana de la gent. No hi havia organització ciutadana que no tingués a un militant nazi en el seu sí. El mateix en totes les institucions. Hi havia mobilitzacions massives de gent. Tots els llocs estaven impregnats dels símbols nazis, des de les institucions fins les esglésies protestants. Inclòs els ciutadans no sabien quan podien ser visitats a les seves llars per membres de les S.A. o les S.S. Tal i com també van intentar fer els Jemers Rojos, els nazi volien crear un nou tipus de societat d’ésser humà. Pretenien crear un país d’homes forts, aris, d’una espècie de raça superior destinada a governar el món sencer en un imperi mil·lenari. Això s’acabaria aconseguint, segons la ideologia nacionalsocialista, primer amb la dominació total de la vida pública i la privada per part de l’Estat nazi, utilitzant la violència estatal si fos necessària (creant un Estat de la por, també amb poca seguretat jurídica, com en el règim jemer, per tal que la gent s’acusés mútuament, construint camps de concentració on tancar a tot aquell que fos declarat enemic del règim, etc), eliminant la llibertat d’expressió, dominant tots els mitjans de comunicació, eliminant tota aquella cultura anterior al règim que fos contrària a aquest o que fos categoritzada com a prescindible pel règim (com per exemple la literatura no nazi, etc.). A tot això li hem de sumar el intent d’adoctrinament constant que el règim aplicava sobre la societat en conjunt, utilitzant tots els mitjans estatals possibles, tal i com també feien els Jemers rojos amb els cambodjans.
Potser les grans diferències entre el règim nazi i el dels jemers foren que el primer va utilitzar el nacionalisme com a instrument per aconseguir els seus objectius i el segon no, i que, apart, els nazis van pretendre dur a terme un intent, primer de marginació i després de genocidi, contra uns determinats de ciutadans del seu país (i d’arreu del món), que foren els jueus. També podríem dir que els Jemers també van intentar assassinar a un col·lectiu determinat de la seva societat, que foren els intel·lectuals, pel que podríem dir que les raons que van portar als dos règims a fer aquests assassinats massius van ser semblants: la creació de la seva suposada “nova societat” (tot i que els nazis ho feien per motius racials i “nacionals”, volien crear una raça ària i exterminar als més dèbils, i els jemers per destruir tota la cultura que fos anterior al seu règim).
Podríem dir que el que més diferenciava els dos règims era, en alguns aspectes, els mètodes empleats. Mentre que els jemers adoctrinaven i dominaven a la gent fàcilment utilitzant tan sols la coacció (mètode més bé irracional), els nazis empraven uns mètodes menys directes però, a llarg termini, més persuasius (més racionals). La utilització de propaganda, la dominació de tots els diaris i ràdios nacionals, les mobilitzacions constants, els discursos públics i massius de Hitler, en definitiva, les demostracions de força que el règim mostrava a tots els seus ciutadans sense, aparentment, violència eren els mètodes més emprats per les autoritats nazis. Pel que fa referència a les finalitats, i deixant de banda els mètodes empleats, podríem dir que mentre la finalitat nazi era molt irracional (creació d’un imperi, Reich, mil·lenari la població del qual és d’una espècie de raça superior, ària) la finalitat dels Jemers Rojos era, dins de la irracionalitat, més racional que la nazi (pretensió de crear una societat basada en una cultura ancestral, camperola, on tothom fos igual i tothom treballés per tothom). Així que, com a conclusió global de l’esmenta’t en aquest paràgraf, mentre que el règim nazi era irracional en les seves finalitats però racional en els seus mètodes, el règim jemer era, dins de la irracionalitat, més racional en les seves finalitats, en comparació amb les dels nazis, però més bé irracional en els seus mètodes (doncs només utilitzava la violència com a instrument per assolir els seus objectius).
Com a cloenda afirmarem que, sens dubte, els dos règim van ser totalitaris tot i les seves petites diferències. Diferències que, a l’hora de la veritat, no eren tan importants. Els objectius, tot i ser diferents ideològicament, tenien connotacions molt similars i mètodes per assolir-los més o menys propers. Els objectius de creació d’una nova societat eren compartits, tot i que les societats desitjades pels dos règims eren diferents. En quant a mètodes els dos van utilitzar la violència i d’altres instruments més persuasius per aconseguir els seus objectius, tot i que, com ja hem dit, els nazis van anar més enllà que els Jemers Rojos en aquest aspecte.
El règim dels Jemers rojos va néixer a l’any 1975, després de guanyar una guerra civil i liderats per Pol Pot. Els Jemers Rojos eren d’ideologia maoista i pretenien fer realitat una utopia pròpia amb la qual volien crear un nou tipus d’ésser humà, de societat, allunya’t de la malícia de la ciutat i d’altres béns materials, treballant i vivint del camp. Aquesta voluntat de construir una nova societat es va dur a terme d’una forma encara més radical que la Mao Zedong va intentar fer a la República Popular de la Xina. Es va destruir tota cultura que tingués a veure amb el passat, es va intentar eliminar a totes aquelles persones cultes de la societat cambodjana, es van prohibir els mitjans de transport, de comunicació, es va obligar a la gent a evacuar les ciutats per anar a viure al camp, etc. En definitiva es van desenvolupar tota una sèrie de mesures que, al final, van requerir de violència per dur-les a terme. Però la cosa no va quedar només en això, es va eliminar totalment la propietat. La distinció entre la cosa pública i l’esfera privada va desaparèixer. L’Estat, o més bé els líders comunals, dominaven la vida diària e íntima de les persones, inclòs els casaments entre homes i dones, etc. Es van eliminar tots els drets fonamentals de les persones. No existia seguretat jurídica i es jutjava, si és que existia un veritable judici, a la gent a través d’acusacions indiscriminades que es feien els ciutadans entre ells: era un imperi de la por on en qualsevol moment et podien detenir acusant-te, si es que hi havia motiu, de coses que ni tan sols havies fet. També existien camps de concentració on eren tancats tots aquells que eren declarats com a enemics del règim. Evidentment tampoc hi havia llibertat religiosa (els musulmans i els budistes van ser fortament reprimits) ni d’opinió.
El règim nacionalsocialista alemany va néixer quan el partit nazi va guanyar les eleccions a la República de Weimar alemanya l’any 1933. A diferència de com van fer els Jemers Rojos en tot el tema d’eliminar la propietat privada, la intimitat, els nazis la van “ocupar”. Que vol dir que la van “ocupar”? Doncs que van utilitzar la maquinària estatal per estar presents en tots els aspectes de la vida quotidiana de la gent. No hi havia organització ciutadana que no tingués a un militant nazi en el seu sí. El mateix en totes les institucions. Hi havia mobilitzacions massives de gent. Tots els llocs estaven impregnats dels símbols nazis, des de les institucions fins les esglésies protestants. Inclòs els ciutadans no sabien quan podien ser visitats a les seves llars per membres de les S.A. o les S.S. Tal i com també van intentar fer els Jemers Rojos, els nazi volien crear un nou tipus de societat d’ésser humà. Pretenien crear un país d’homes forts, aris, d’una espècie de raça superior destinada a governar el món sencer en un imperi mil·lenari. Això s’acabaria aconseguint, segons la ideologia nacionalsocialista, primer amb la dominació total de la vida pública i la privada per part de l’Estat nazi, utilitzant la violència estatal si fos necessària (creant un Estat de la por, també amb poca seguretat jurídica, com en el règim jemer, per tal que la gent s’acusés mútuament, construint camps de concentració on tancar a tot aquell que fos declarat enemic del règim, etc), eliminant la llibertat d’expressió, dominant tots els mitjans de comunicació, eliminant tota aquella cultura anterior al règim que fos contrària a aquest o que fos categoritzada com a prescindible pel règim (com per exemple la literatura no nazi, etc.). A tot això li hem de sumar el intent d’adoctrinament constant que el règim aplicava sobre la societat en conjunt, utilitzant tots els mitjans estatals possibles, tal i com també feien els Jemers rojos amb els cambodjans.
Potser les grans diferències entre el règim nazi i el dels jemers foren que el primer va utilitzar el nacionalisme com a instrument per aconseguir els seus objectius i el segon no, i que, apart, els nazis van pretendre dur a terme un intent, primer de marginació i després de genocidi, contra uns determinats de ciutadans del seu país (i d’arreu del món), que foren els jueus. També podríem dir que els Jemers també van intentar assassinar a un col·lectiu determinat de la seva societat, que foren els intel·lectuals, pel que podríem dir que les raons que van portar als dos règims a fer aquests assassinats massius van ser semblants: la creació de la seva suposada “nova societat” (tot i que els nazis ho feien per motius racials i “nacionals”, volien crear una raça ària i exterminar als més dèbils, i els jemers per destruir tota la cultura que fos anterior al seu règim).
Podríem dir que el que més diferenciava els dos règims era, en alguns aspectes, els mètodes empleats. Mentre que els jemers adoctrinaven i dominaven a la gent fàcilment utilitzant tan sols la coacció (mètode més bé irracional), els nazis empraven uns mètodes menys directes però, a llarg termini, més persuasius (més racionals). La utilització de propaganda, la dominació de tots els diaris i ràdios nacionals, les mobilitzacions constants, els discursos públics i massius de Hitler, en definitiva, les demostracions de força que el règim mostrava a tots els seus ciutadans sense, aparentment, violència eren els mètodes més emprats per les autoritats nazis. Pel que fa referència a les finalitats, i deixant de banda els mètodes empleats, podríem dir que mentre la finalitat nazi era molt irracional (creació d’un imperi, Reich, mil·lenari la població del qual és d’una espècie de raça superior, ària) la finalitat dels Jemers Rojos era, dins de la irracionalitat, més racional que la nazi (pretensió de crear una societat basada en una cultura ancestral, camperola, on tothom fos igual i tothom treballés per tothom). Així que, com a conclusió global de l’esmenta’t en aquest paràgraf, mentre que el règim nazi era irracional en les seves finalitats però racional en els seus mètodes, el règim jemer era, dins de la irracionalitat, més racional en les seves finalitats, en comparació amb les dels nazis, però més bé irracional en els seus mètodes (doncs només utilitzava la violència com a instrument per assolir els seus objectius).
Com a cloenda afirmarem que, sens dubte, els dos règim van ser totalitaris tot i les seves petites diferències. Diferències que, a l’hora de la veritat, no eren tan importants. Els objectius, tot i ser diferents ideològicament, tenien connotacions molt similars i mètodes per assolir-los més o menys propers. Els objectius de creació d’una nova societat eren compartits, tot i que les societats desitjades pels dos règims eren diferents. En quant a mètodes els dos van utilitzar la violència i d’altres instruments més persuasius per aconseguir els seus objectius, tot i que, com ja hem dit, els nazis van anar més enllà que els Jemers Rojos en aquest aspecte.
